Des de la nostra estimada serra, o des de qualsevol punt de la localitat amb certa altitud, divisem unes immenses “basses” una miqueta ans d’arribar a l’horitzó, a la mar, que no podem deixar de coment 

Fem al·lusió a un altre paratge d’un gran valor ecològic, també molt apreciat pels crevillentins, que des de l’any 1988 està protegit i va ser declarat parc natural per la Generalitat Valenciana en 1994: es tracta del Parc Natural El Fondo, que compartim amb la nostra veïna ciutat d’Elx.

Expressat en altres termes, direm que se situa a la plana al·luvial de la comarca del Baix Vinalopó, a prop de les salines de Santa Pola, amb les quals comparteix origen. Es considera la segona zona humida en importància de la Comunitat Valenciana.

L’actual aiguamoll del Fondo té el seu origen en 1923, quan la companyia Riegos de Levante va excavar l’embassament de Llevant; poc després, entre 1940 i 1942 va construir el de Ponent. L’aigua d’aquestos grans depòsits, procedent del riu Segura, permet regar prop de 40.000 hectàrees situades entre Sant Joan i Oriola.

Cal recordar que aquest terreny d’aigües superficials ocupa part de l’antiga Albufera d’Elx. Aquesta llacuna, creada per la desembocadura del riu Vinalopó, va ser dessecada entre l’edat mitjana i el segle XVIII per a transformar-la en camps de conreu. 

Recordem el seu extraordinari valor ecològic, ja que al Fondo habita una gran quantitat i diversitat d’aus: hi trobem l’arpella comuna, l’àguila peixatera, flamencs, bernats pescaires i fotges, així com aus rapinyaires a l’hivern. Mereixen una menció especial la xicra pardalenca i l’enrossada (ambdues en perill d’extinció). Aquest espai està classificat com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) per la rellevància i l’abundància de la seua avifauna.

També hi podem encontrar fauna ictíca representada pel fartet, l’anguila, la carpa i el mújol. 

Cal mencionar que els veïns de Crevillent hi caçaven i pescaven quan encara estava permés.

Quant a la flora, hi trobem canyís i jonc a les aigües poc profundes, com també tamarits, que són arbres autòctons. Altres zones alberguen horts de palmeres i arbres de ribera.

Als crevillentins i crevillentines ens plau visitar-lo a la tardor, quan ja s’acomiada el sol asfixiant, i a la primavera, quan floreixen moltes espècies i la fauna desperta. La temporada hivernal queda reservada per a la gran quantitat d’aus migratòries que es concentren al Fondo a causa del seu clima benigne i la seua riquesa en nutrients.

És un altre paratge del qual ens sentim molt orgullosos.