Tot això es fa encara més evident en la construcció i inauguració del teatre Chapí el 1914 i la importància que té per al nostre poble, que és referent, seu i marc de tota una tradició cultural i artística de la música, el cant coral i el teatre que es perllongarà fins a la seua demolició l’any 2008. Destaca també en els anys 30 la creació del grup de teatre Talía, fundat per Pedro Puig, dedicat a la representació de sainets i sarsueles.

A partir de l’any 1942 la tradició coral la replega la Coral Crevillentina, com a continuadora de l’Orfeó Crevillentí, formada ja per hòmens i dones, que serà tot un eix revitalitzador de la cultura a Crevillent amb gran quantitat de representacions, actes, concerts i que, fins i tot, tindrà una emissora, Ràdio Coral, on cal destacar la tasca de l’empresari Isidro Boyer i del director, el mestre José Ruiz Gasch. Així també destaquen les seues actuacions amb cantants i orquestres de primer ordre sent el cor de referència i emblema de la província d’Alacant durant molts anys.

A més, també hi ha altres grups com el cor format per José Mas Caihuela que es recolza en persones com Manuel Quesada que forma la rondalla del tio Salao. Altres grups corals de renom a la segona meitat del segle passat són el cor Rabinos i el cor de veus greus Alfombras Imperial, entre altres. I no oblidem tampoc els grups de cantors de serenates, ni la tradició de les havaneres manifesta en la celebració del Concurs d’Havaneres, la primera edició del qual es va celebrar l’any 1951 al nostre poble (per cert, germen del de Torrevella que es va celebrar l’any 1955 i on tantes vegades han aconseguit importants premis els cors i solistes locals). I és que com es diu “on hi haja dos crevillentins, ja hi ha un grup coral”.

Així mateix cal afegir la importància de la música en la nostra celebració de la Setmana Santa amb la tradició del “Septenari dels Dolors” i les marxes de la Dolorosa com Stabat Mater, O vos Omnes i Plorans ploravit que es remunten a finals del segle XIX; les dianes del Divendres Sant, les “passarelles” (agrupacions de cinc o sis músics) acompanyant els passos, les bandes de cornetes i tambors, etc.

I és que el poble crevillentí és cantor, tant, que canta fins i tot en la celebració del Dia del Treballador l’1 de maig amb la diana Amanecer que es canta des del 1931 amb lletra i música dels il·licitans Ramon Brotons i Francisco Rico, i els arreglaments instrumentals de Ramon Mas Orts. Aquesta diana és popularment coneguda a Crevillent amb el nom d’Obrero levanta.

I no podem oblidar tota una sèrie de conjunts músicovocals que van actuar en els anys 50 i 60 del passat segle per tota la zona i que entretenien la joventut de l’època com los Keisers, los Detroits, los Diamantes Verdes, etc.

Tot això ens permet afirmar que Crevillent és un poble cantor i musical. Ho podem veure al llarg d’aquestes fotografies antigues i si tanquem els ulls, de ben segur, podem escoltar melodies i cants que ens traslladaran a l’essència de l’ésser crevillentí.