Setmana Santa
Durant el matí de Divendres Sant, instants previs a la celebració del tercer Abraço o Encontre a la plaça d’Alfonso XII (actual plaça de la Constitució). Esperant l’inici de l’Abraço, les centúries d’alabarders.
Abraço entre les antigues imatges de Jesús de Natzaré i la Mare de Déu dels Dolors amb Sant Joan de la Palma, que contempla l’escena, a principis del s.XX.
Fotografia d’ambient d’un Divendres Sant crevillentí. Així com ocorre a l’actualitat, els diferents passos envolten la plaça de la Constitució mentre es produeix l’Abraço.
La gent espera l’inici de la processó del Divendres Sant al passeig del Calvari.
Les processons de la Setmana Santa crevillentina continuen el mateix ritual any rere any: recorreguts, grups escultòrics…, en aquesta ocasió podem contemplar el pas de L’Oració a l’Hort en la “Baixada del Calvari”.
Processó de la “Baixada del Calvari”. En primer terme, la imatge de Sant Joan de la Palma tallada per l’escultor Antonio Riudavest.
Antiga imatge de Jesús de Natzaret entrant a l’actual Plaça de la Constitució; de fons, el carrer de Sant Roc.
Grup escultòric de la Samaritana.
“El Pas del Balcó”, grup escultòric que va desaparéixer durant la contesa civil; estava format per les imatges de Jesús i Ponç Pilat abocats a una balustrada o balcó.
Antigues imatges del Santíssim Crist de la Victòria i Maria Magdalena davant de l’església de la Santíssima Trinitat.
Abraço entre Jesús de Natzaret i la Mare de Déu dels Dolors a la lloma del Calvari l’any 1926.
Grup escultòric del Santíssim Crist de la Victòria i Maria Magdalena la nit del Divendres Sant.
Processó de l’Encontre del Diumenge de Resurrecció. Enfront veiem l’antiga seu de Radio Coral i de la Coral Crevillentina.
Biga de la Centúria Romana realitzada als tallers de fusteria de Luís i Vicente Puig Oliver l’any 1958. Antigament participava en la centúria Los Cucos i actualment ix en la centúria de romans/alabarders Acclivis.
Una de les figures clau de la nostra Setmana Santa són els agarraós. La seua indumentària consistia en túnica, capa i un “gorro”. En aquesta ocasió, pertanyen a la confraria de l’Ecce Homo.
Xiquet vestit amb una de les antigues vestes.
Manaó infantil: tenia la missió de supervisar els xiquets que participaven en les diverses confraries
Pot ser la vestimenta d’un arreglador o “manaó” de l’època, que era la persona encarregada d’organitzar l’ordre intern de les confraries. La seua indumentària era diferent de la resta de confrares: túniques de major qualitat, randes, etc.
Confrares del Santíssim Crist del Descendiment; entre ells, el poeta Rafael Duyos.
Dones vestides amb la clàssica mantellina acompanyant el conjunt escultòric de les Tres Maries i Sant Joan.
Grup de Crevillentins Absents amb tonyes, un dolç típic de la Setmana Santa.
Fotografia record d’un esmorzar del Divendres Sant.
Xiquets davant del pas de la “Burreta”.
Fotografia d’un Diumenge de Rams; en primer terme el rector crevillentí D.Paco.
Una de les fotografies més característiques de la Setmana Santa crevillentina és la dels xiquets i xiquetes amb la tradicional palma el Diumenge de Rams.
Una instantània quasi obligada en qualsevol àlbum familiar és la fotografia davant de les distintes imatges de la nostra Setmana Santa; de forma especial, el matí del Divendres Sant al Passeig del Calvari i també a l’actual Plaça de la Constitució.
Una tradicional banda de cornetes i tambors desfila al Passeig del Calvari.
Tribuna d’autoritats per a vore les processons, entre els assistents s’hi troba l’escultor Mariano Benlliure.
