Fàbriques
La revolució industrial va tenir una ràpida acollida i un gran desenvolupament al nostre poble. Va trobar certament un terreny abonat, perquè hi existia una tradició manufacturera tradicional molt important, segurament heretada dels moriscs, basada en el treball de l’espart, el cànem, el jonc i d’altres fibres per a la fabricació de corda, estris de tota mena i estores. Aquesta activitat artesanal portava els hòmens de Crevillent al treball temporer fora del poble, per a vendre els seus productes a tot arreu.
Cavanilles, el valencià il·lustrat autor de Las Observaciones sobre el Reino de Valenciaque ens visità i va deixar una descripció molt detallada del que observà a Crevillent, comenta que els va veure a París al segle XVIII, venent-hi els nostres teixits. Cal esmentar també la molt coneguda activitat estorar y desestorar, és a dir, folrar l’interior de les habitances de les ciutats amb estores a l’hivern i llevar aquestes a l’estiu, tant a Madrid com a a
Ja a mitjans del segle XIX apareixen les primeres fàbriques grans, que havien de ser el relleu de tallers més modests, situades ara en edificacions més espaioses a la perifèria del poble. L’activitat artesanal, que alimentava antany les nostres famílies, tenia lloc a qualsevol espai com al carrer o a la cova, en el cercle familiar. Però ara, durant els anys vint, les fàbriques començaran a donar treball estable a centenars de persones i continuaran així durant quasi tot el segle XX. És, en el curs d’aquella dècada, quan aplega la Primera Revolució Industrial crevillentina. La fundació de la Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís, al gener de 1925, permetrà una producció mecanitzada amb energia elèctrica.
Aquestes fàbriques noves albergaren gran quantitat de telers destinats a la fabricació de catifes. Es constata que, a mitjans del segle XX, la tendència que tenia la població crevillentina d’emigrar, principalment cap a Catalunya i a Madrid, s’inverteix, i comencen a venir a treballar als nostres tallersoperaris d’altres poblacions.
Les fàbriques tingueren un creixement vertiginós i convertiren Crevillent en una potència industrial de primera fila i en el principal productor de catifes del país. Els telers van passar de ser manuals a adaptar gradualment molts dels avenços mecànics i tecnològics que venien de Catalunya i també de l’estranger.
Les catifes de Crevillent tindran una fama merescuda a tot l’Estat i més enllà.
Enumerarem aquí algunes de les empreses més destacades que, la majoria dels lectors, coneixeran tan bé o millor que nosaltres: la “Fàbrica Gran” (Hijos de Augusto Mas), la fàbrica del Sàbio (Alfombras Universal), la d’Antonio Pérez Adsuar (Alfombras Imperial), la de cal Testa (Viuda de Lledó Mas), Alfombras Iberia, i Alfombras Boyer. A banda d’aquestes, també n’hi havia que elaboraven altres productes, com ara la fàbrica d’espardenyes del tio Huertas, la d’Hilaturas Mas Candela –també anomenada “fàbrica del Motor”-, la fàbrica de les Calces, i grans tallers de filats com el deltio Piou o el del Joaquín, el Blas, entre altres.
Per últim, cap a finals del segle XX arribarà el declivi fatal de la indústria crevillentina de la catifa. Però al nostre poble, durant vàries generacions, les fàbriques constituïren el centre de la vida quotidiana de moltíssimes famílies, treballadores i treballadors, patrons i patronets, i de totes les persones que exercien oficis relacionats amb aquesta indústria. Això havia de quedar reflectit, com no, en la fotografia.
D’altra banda, no són moltes les fotos antigues que hem pogut recuperar dels edificis destinats a fàbrica. Les més antigues daten de finals del segle XIX. El que sí que podem mostrar-vos aquí són algunes de les instantànies dels empresaris i també aquelles, molt significatives, on els treballadors d’un taller o d’una empresa posaven per a la càmera de manera col·lectiva. Així mateix tenim imatges impagables d’operaris i operàries en plena faena, que són un testimoni extraordinari de tota una època en la qual Crevillent va destacar, de manera innegable, en l’art de la catifa.
Treballadors/es de l’empresa d’Antonio Candela Aznar junt al propietari (finals del segle XIX).
Taller del tio Toret. Primeres màquines elèctriques; ja no necessiten menaós.
Teler d’espernaora: un teler manual amb el texió (teixidor) i el canellero (caneller).
Tintant les madeixes en la fàbrica de Viuda de Lledó Mas (el Testa).
Blanquejant les estores de jute.
Teler anglés (Gripper).
Teler manual de felpilla (pelut).
Urdió (ordidor).
Teler mixt.
Repassadores.
Tintoreria.
Treballadors/es de cal Testa (fàbrica de catifes de Viuda de Lledó Mas).
Sala de calderes (tintoreria) de l’empresa Alfombras Viuda de Lledó Mas.
Teler automàtic de doble tela (1,70 o 2 m.), introduït a mitjans dels anys seixanta.

