moros i cristians
Els orígens de les Festes de Moros i Cristians daten de l’any 1965, en el qual un grup de jóvens impulsen la celebració a la nostra població d’una xicoteta desfilada. Aquell primer any participaren dues filaes de moros i dues de cristians, dues formades per crevillentins i les altres dues formades per festers d’Alcoi i Ibi.
En l’any 1966 participen les primeres comparses crevillentines: Beduïns i Almogàvers, amb trages propis, junt als Marroquís, amb trages llogats. La resta de comparses es van anar incorporant els anys successius fins a configurar les 12 que hi participen hui en dia, sis del bàndol moro i sis del cristià.
Una de les característiques de les festes de Crevillent és la destacada participació de la dona, la qual adquireix un especial protagonisme a les desfilades, ja que moltes d’elles realitzen ballets o coreografies durant tot el recorregut. Els trages de les dones han anat evolucionant tant en els dissenys com en els teixits i materials emprats.
Dos capitans, un pel bàndol moro i un altre pel cristià, i dotze reines, sis per cada bàndol, són els càrrecs festers que cada any es renoven.
També destaca, com en qualsevol celebració, l’especial participació dels xiquets i xiquetes crevillentins.
Altra de les característiques de la Festa de Moros i Cristians és el seu desenvolupament mitjançant la denominada “trilogia festera”: Entrades, Ambaixades i el Sant Patró. Les ambaixades són una representació que relata els fets esdevinguts en l’any 1265: el pacte de convivència entre el rei Jaume i el ra’is de Crevillent.
