IMATGES DE CREVILLENT
LA LLUM D'UN POBLE
IMATGES DE CREVILLENT
LA LLUM D'UN POBLE
Hi ha imatges que no transformen la història global, però defineixen amb precisió qui som. «La llum d'un poble» reuneix instants i memòries compartides que formen part de l'ànima de Crevillent.
Aquesta obra naix del compromís del Grup Enercoop i la Cooperativa Elèctrica amb la preservació d'un arxiu gràfic d'incalculable valor humà, garantint la conservació del nostre patrimoni visual.
DESCARREGA LA VERSIÓ PDF DEL LLIBRE
LA LLUM DE LA NOSTRA MEMÒRIA
La Cooperativa Elèctrica ha complit 100 anys donant impuls a Crevillent en cadascun dels passos amb els quals ha avançat durant el segle de major progrés de la seua història. Ha aportat tracció, llum i energia, sent testimoni mut dels moments clau que han marcat l’esdevenir del seu recorregut. Si bé el temps mai no s’atura, xifres tan redones com un centenari semblen convidar-nos a prendre una xicoteta parada en el camí, mirar cap enrere i reflexionar sobretot el que ens ha fet arribar fins ací.
Des de la nostra benvolguda Cooperativa Elèctrica Benèfica Sant Francesc d’Assís, empresa matriu de Grup Enercoop, ens acostem a aquestes pàgines amb el profund respecte que mereix la memòria col·lectiva de Crevillent, sabent que contemplar aquestes imatges ens fa veure’ns reflectits en l’essència que ha donat forma a allò que som.
La història d’un poble no s’escriu únicament amb dates i noms propis, també s’escriu amb les llums i ombres que conformen la imatge del que vam ser. Instants fugaços capturats que, en detenir el temps, ens permeten comprendre millor d’on venim i ens ajuden a reflexionar sobre cap a on volem arribar.
En aquestes pàgines es deixa veure un poble en blanc i negre que afronta el futur com un desafiament. El que a priori sembla que no són més que escenes congelades en el temps, ens deixa entreveure moltes més coses de les que una simple ullada mostra. Ens acosta als nostres costums, al nostre treball, als nostres ancestres i al nostre passat.
Ens ensenyen un poble emprenedor i orgullós, arrelat en les seues tradicions i agraït amb el seu entorn, que es fa gran en allò quotidià sense voluntat de transcendir, però sense deixar de somiar amb un futur millor per a tots.
En aquesta manera d’entendre la vida és on es conformen, principalment, els nostres propis valors fundacionals. És impossible comprendre la pròpia existència de la Cooperativa sense conéixer ans la història sobre la qual va arrelar, i l’esforç col·lectiu amb el qual se li ha anat donant forma durant tot aquest temps.
Perque una cosa tandel poble” como la Cooperativa solo puede salir del esfuerzo de todos los que hemos sido, somos y seremos. Solo conociendo nuestras calles, trayectoria y recorrido adquiere sentido una organización como la nuestra, casi anacrónica vista por extraños e imprescindible a los ojos de cualquier crevillentino.
Per això, per a intentar comprendre el nostre passat i present, perquè mai no es perda de vista la història que ens ha portat fins ací i ha establit les bases del nostre futur, la Cooperativa ha volgut conjuminar en un llibre les nostres llums i les nostres ombres, donant forma a la nostra tradició amb una xicoteta mostra de l’arxiu gràfic local.
Per a deixar constància que han sigut 100 anys d’esforç, 100 anys d’il·lusió, 100 anys d’entusiasme, 100 anys d’alegries, 100 anys d’orgull… Són 100 anys ja, 100 anys encara, 100 anys de pur crevillentinisme.
Des de temps immemorial, la humanitat, en haver esdevingut conscient de la mort, ha cercat la manera de deixar constància del seu pas per una vida fugaç. També ens resulta gairebé obsessiu intentar atrapar els records dels nostres familiars i de les nostres vivències, que el pas inexorable del temps fa que se’ns escapen de les mans. Sal·lusti va escriure que cal “fer que el nostre record siga el més perllongat possible”. L’antic historiador es referia, evidentment, a l’execució d’actes virtuosos que aconseguiren que els nostres descendents ens tingueren més temps a la memòria, que el nostre record tardés el més possible en esvairse. Però aquesta mena d’actes no estan a la mà de totes les persones, ni tothom pot trobar un Homer que cante els seus fets per a la posteritat. Per això, superar els límits de l’existència terrenal, i sortejar l’abisme de l’oblit de qualsevol manera possible o mitjançant qualsevol suport físic que pogués simular prolongar la nostra vida, forma part de les aspiracions i anhels de la civilització.
Des dels perfils en ocres i roig de la mà que ens servia d’eina en les parets de roca de Lascaux a Dordonya o els ninotets caçadors d’Ares del Maestrat o la dona que recol·lecta mel a les coves de l’Aranya, a Bicorb, aquest anhel d’immortalitat, reeixit en major o menor mesura en la seua plasmació física, ha acompanyat l’ésser humà en el seu periple pel món. Retrats funeraris etruscs esculpits en alabastre o modelats en terracota, estàtues de marbre de patricis romans, carregats amb les imatges dels seus avantpassats a les mans, màscares funeràries de cera, retrats sobre fusta d’Al Fayum, pintures de danses rituals prehistòriques en balmes valencianes, colossos egipcis, caps gegantins idealitzats en la llunyana Rapa Nui, joves atletes i donzelles celebrant la vida en la decoració de la ceràmica àtica, pintures en tela de monarques pomposos en les seues cambres luxoses o de camperols fent taina a la plaça del poble… mil i una maneres d’embellir el món i alhora de buscar transcendir, perdurar i ser recordats.
Però fou al primer terç del segle XIX que va semblar que l’enginy humà havia trobat la fórmula definitiva de la immortalitat: atrapar la llum i les ombres en un paper. A partir del tercer decenni del 1800 la fotografia, creada per en Joseph Nicéphore Niépce i perfeccionada per en Daguerre, es converteix en una de les grans invencions que canviarà el curs de la història de la humanitat per a sempre més. La nostra pròpia imatge i la dels nostres familiars, els paisatges que envolten la nostra existència, els succeïts i ocasions que volem recordar en la lluita contra el pas inexorable del temps, semblava que podrien viure ja per a sempre, capturats per la màgia d’aquesta invenció genial.
La nova tecnologia aconsegueix que allò que havia estat un privilegi exclusiu de les classes altes, que fins aleshores havien passat a la posteritat gràcies a la mà d’artistes pintors, estiga per fi a l’abast de tothom.
La fotografia, perfeccionada ràpidament i comptant amb el favor de les millores en les comunicacions durant la Primera Revolució Industrial, salta d’una a una de les grans urbs europees fins a arribar ràpidament a tots els racons del món i es converteix en el testimoni de la vida, de l’univers material i moral de la humanitat, i també de la natura que ens envolta, que observem i classifiquem a través del nostre prisma mental.
Sabem que les primeres fotografies de paisatge que es van prendre a Alacant i Elx es remunten cap a la fi de la dècada del 1860, i es poden relacionar amb l’arribada de la línia de ferrocarril des de Madrid. En l’últim terç del segle XIX a Alacant i Elx s’instal·len molts negocis de fotògrafs. D’aquest moment deuen provenir les primeres fotografies de crevillentines i crevillentins de classe burgesa o amb prou recursos com per a permetre’s aquest luxe.
Difícil resulta saber cuándo se hicieron las primeras fotos del paisaje del pueblo. Como candidata principal tenemos una que, por su aspecto y color, parece una albúmina, anterior al 1900. Está tomada desde el barrio del Pont y presenta una de las vistas más repetidas de Crevillent, desde los pintores decimonónicos hasta finales del siglo XX: el pont Vell y las palmeras de la Rambla, con la mole del castillo todavía dominando el paisaje y el solitario campanario de l’església Vella, actualmente de la plaza del Mercat, porque el campanario de la iglesia actual (uno de los protagonistas del skyline de Crevillent hasta principios del siglo XXI) no se construyó hasta la década de 1920.
En las primeras décadas del siglo XX lo que predominaban eran las fotos de estudio de familiares, muchas de ellas ampliadas y colgadas de las paredes de los hogares para recordatorio de los difuntos, otras convertidas en tarjetas postales para circular como correo, con abuelos, abuelas, padres, tíos, familias con poses serenas, bodas, niños, o jóvenes uniformados orgullosos con aspecto marcial.
Es con el siglo XX, sobre todo a partir de los años 1940, cuando la fotografía en Crevillent experimenta una expansión enorme. La mejora y abaratamiento de las máquinas fotográficas y de las técnicas de revelado, propicia en Crevillent la proliferación de fotógrafos locales, como por ejemplo, Agustín, conocido popularmente como el Senyetes, y el tio Pepe el Tortet, y otros que, procedentes de fuera, como Samper, de Elx, y Alcaraz, montaban su estudio en nuestro pueblo.
També ens visitaven eventualment fotògrafs provinents d’Elx, com el Santapolero, sobretot en ocasions destacades, com ara el Divendres Sant. Tots aquests, per un preu mòdic, retrataven les persones, la vida quotidiana i les festes, fent durar així la nostra il·lusió de transcendència. A partir de la década de 1960 serà quan comencen a abundar les càmeres fotogràfiques de particulars, que es faran servir per a intentar recollir el màxim de moments familiars possibles, sobretot de la criança dels fills.
Arribarà el temps, però, en què moltes d’aquestes fotografies, arraconades al fons d’un calaix, dins d’una capsa metàl·lica o enganxades en un àlbum de pàgines grogoses, comencen a caure en l’oblit, conforme les generacions van succeint-se, les persones van passant i no queda ja ningú que les recorde. Aleshores, en el millor dels casos, aquestes imatges del passat apareixeran en algun mercadet de papers i llibres vells i, en el pitjor, se les emportarà l’escombriaire o la pala excavadora, juntament amb les runes de la vella casa o amb la terra de la cova, deshabitada des de feia anys, allà on l’última generació les va deixar oblidades i conseqüentment abandonades.
Per aquest llibre hem volgut que desfilara una selecció de totes aquestes fotos: les de la palma del dia de Rams, les dels passos al Calvari, les de pastoretes i pastorets de sant Pasqual i les d’altres festes, les de bodes, batejos, comunions i soterrars, les de xiquets i fadrins, nuvis, famílies, avis i àvies, filadors i altres oficis, vacances al Pinet, fàbriques i horts, palmeres i cases. Tot allò que pot ser testimoni de la nostra vida quotidiana de fa només unes dècades, tot allò que no voldríem oblidar.
Totes aquestes escenes (que tan sols són una part mínima de la quantitat enorme de material fotogràficque ha passat per les nostres mans) hem intentat que formaren part d’aquesta miscel·lània, ordenades en grups temàtics, per a reflectir el que ha estat la vida i el paisatge de Crevillent en la centúria passada, el Crevillent dels nostres pares i avis. Un tresor cultural que considerem de valor immens, com a testimoni del que ha sigut la nostra vida i per aconseguir, en definitiva, que aquest record nostre, convertit en col·lectiu, perdure encara una mica més.
Esperem que el nostre treball, a més de despertar la vostra nostàlgia i d’omplir la curiositat de les generacions més jóvens, us encoratge precisament a buscar, protegir i conservar, com el tresor que són, aquelles fotografies, impreses en paper en blanc i negre, que encara dormen amagades als vostres calaixos i armaris.
Des de l’editorial, volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les famílies, veïns, veïnes i persones col·laboradores que han cedit els seus records més íntims en forma de les fotografies atresorades a casa amb afecte durant anys per a l’elaboració d’aquest llibre. Ha suposat un acte de generositat excepcional en obrir-nos una finestra íntima als seus records vitals. Gràcies a aquestes aportacions personals, aquest llibre és molt més que un arxiu visual: és un testimoniatge viu de la nostra història i dels qui l’han construïda amb el seu esforç, la seua alegria i la seua memòria.
Volem fer una menció molt especial a Fotos Agustín, l’excepcional fondo fotogràfic del qual és àmpliament conegut pels crevillentins per reflectir, amb sensibilitat i rigor, la vida de la nostra localitat al llarg del temps. La seua contribució ha enriquit de manera significativa aquest projecte i mereix, per això, un reconeixement destacat.
Finalment, agraïm també a totes aquelles persones i entitats que, encara que no vegen ací els seus noms o imatges cedides per falta d’espai, han col·laborat d’una o altra forma. Sense la vostra confiança i el vostre esperit de comunitat, aquest llibre no hauria sigut possible.
PUBLICACIÓ I EDICIÓ: Cooperativa Elèctrica Benèfica sant Francesc d'Assís Coop. V. | Grup Enercoop
DISSENY I MAQUETACIÓ: Grup Enercoop | Departament de Comunicació i Màrqueting
FOTOGRAFIAS Cedides per veïns i famílies de Crevillent
Arxive Grup Enercoop
Fotos Agustín
CREVILLENT A TRAVÉS DE LA IMATGE
La fotografia ha sigut un element fonamental en les nostres vides. Des que l’any 1827 Joseph Nicéphore Niépce va aconseguir fotografiar un estret carrer de París, la fotografia ha fet un salt en la seua evolució impressionant. Des d’aquells equips que els primers fotògrafs transportaven a l’esquena, des de Daguerre fins a Fox Talbot, passant per Kodak, que va democratitzar la fotografia, fins als nostres dies, sabem què és tenir un document gràfic imprès.
La Llum d’un Poble ens permetrà reviure aquell Crevillent del passat, recordar persones, rememorar esdeveniments o simplement arribar a entendre com era la vida a Crevillent unes dècades enrere. I darrere de totes aquestes històries va haver una persona. Un home que, càmera en mà, va saber captar eixes vivències anteriorment esmentades, que va saber reflectir el moment, amb un toc distintiu, elevant la fotografia a la categoria d’art.
Parlem, és clar, del nostre pare, Juan Agustín Ramos. Gràcies a ell, Crevillent té una extraordinària memòria visual que ens permet, hui en dia, tornar a habitar part del nostre passat.
A través del lent de la seua càmera, va aconseguir fer alguna cosa més que prendre fotografies, es va convertir en el guardià de la nostra memòria col·lectiva.
Cada vegada que s’observen les seues imatges, es fa un viatge extraordinari per la nostra història.
Va saber capturar l’essència de Crevillent: la bellesa dels seus paisatges, el pols de la nostra indústria, l’alegria de les nostres festes i l’ànima de la seua gent.
Ens deixa un llegat visual gegantesc que transcendeix generacions. Gràcies a la seua paciència, talent i sensibilitat, el passat del nostre poble quedarà gravat per sempre.
Va posar el nom de Crevillent en alt i ens ha regalat el millor espill en què podem mirar-nos.
Per a nosaltres és difícil parlar del nostre pare sense perdre de vista la seua faceta humana, però també és just que les generacions presents i futures, aquells xiquets i jóvens que puguen ullar aquest llibre, valoren qui va ser Juan Agustín Ramos i la transcendència que va tenir la seua obra en la història de la nostra població.
Juan Agustín Ramos va nàixer a Crevillent, el 12 de gener de 1916. De família humil, els seus pares van ser José Agustín Juan i Concepción Ramos Candela, ell era el xicotet de 5 germans: Concepción, Ramona, Ramón i José. La seua infància va transcórrer a la seua casa-cova situada al carrer Llorens, en el barri de la Salut. Va ser un xiquet molt inquiet i va estar sempre disposat a aprendre.
La seua visió de les coses, des de la seua més tendra infància, va fer que tinguera clar que allò que els seus ulls veien havia de quedar plasmat i que d’alguna forma eixos instants quedaren guardats com a testimoniatge de l’esdevingut per a la posteritat.
A l’edat de vint anys i en esclatar la Guerra Civil, en 1936, va decidir allistar-se en l’exèrcit com a voluntari d’aviació, triant el cos que li permetria aprendre la seua gran passió, el de fotògrafs.
No hi ha cap mena de dubte que això li va permetre aprendre i adquirir coneixements i amplitud de mires. Arribà a ser cap de fotògrafs i va forjar una disciplina que faria de la càmera la seua més fidel companya, i compaginà les seues tasques quotidianes, com a encarregat d’una fàbrica tèxtil de Crevillent, amb la seua estimada passió. En 1953 li va ser atorgada, pel Govern Civil, l’autorització per a exercir com a fotògraf.
Va contraure matrimoni amb Dolores Mas Pastor amb qui va tenir 5 fills: Loli, Aurora, Conchi (que va morir als 2 anys), Juan José i Ramón José.
Va muntar un xicotet estudi fotogràfic, el primer instal·lat a Crevillent, on amb minuciosa paciència i en el seu temps lliure revelaria eixes precioses imatges que la seua càmera havia captat. En 1954 va obrir una xicoteta botiga al carrer Puríssima, que traslladà després al carrer General Mola (actualment Primer de Maig), on quedaria fixat el seu estudi i laboratori fotogràfic.
En 1965, després d’eixir d’una greu malaltia, es dedicà exclusivament a la fotografia fins a la seua defunció en 1972.
Moltes vegades, assegut davant de l’ordinador (el nou laboratori), em sorprenc parlant amb mi mateix, però dirigintme al meu pare i pense… com hauries gaudit amb els mitjans que hui disposem per a poder expressar-nos, amb les noves tecnologies, quasi il·limitades; però cadascú viu la seua època.
Vas deixar un gran llegat, tal vegada sense ser realment conscient, perquè abans no es tenia el mateix valor ni la consideració que es té ara per les coses antigues, llegat que encara perdura.
La Cooperativa Elèctrica Sant Francesc d’Assís, ha fet possible un somni que jo acariciava des de fa molt temps. Els meus agraïments, des d’ací, a la Cooperativa i a Juan Agustín Ramos, per la seua immensa col·laboració i com no, al poble de Crevillent, que és a qui va dirigit aquest meravellós treball.
Aquest llibre és una autèntica joia per a poder conéixer, valorar el nostre passat i mantenir-lo viu, dia rere dia. Una obra que ens permetrà també recordar a Juan Agustín Ramos, el nostre pare.
Juan José Agustín Mas
Ramón José Agustín Mas
Alba Agustín Alfonso
AUTORES:
Glòria Candela i Gonzálvez (Coordinadora)
Josep-Antoni Aznar i Pérez
Sergio Lledó i Mas
Vicent-Josep Pérez i Navarro
PUBLICACIÓN Y EDICIÓN: Cooperativa Eléctrica Benéfica San Francisco de Asís, Coop. V. | Grupo Enercoop
DISSENY I MAQUETACIÓ: Grupo Enercoop | Departamento de Comunicación y Marketing Grup Enercoop
FOTOGRAFÍAS | FOTOGRAFIES: Cedidas por vecinos y familias de Crevillent | Archivo Grupo Enercoop | Fotos Agustín
IMPRESIÓN: Laboral Gràfica S.L.
FOTO PORTADA: calle Chacón, Crevillent
DEPÓSITO LEGAL
ISBN:
Crevillent, 2026 | Primera edición
Todos los derechos reservados de reproducción