La rambla i els horts
La Rambla pot considerar-se l’accident geogràfic més destacat que configura la fesomia del poble de Crevillent. Temps enrere va ser la barrera natural a la vora de la qual s’arrecerava, damunt d’una penya, l’alcàsser i el poble emmurallat d’origen islàmic. També era com una artèria de la qual el poble s’abastia de tota mena de beneficis: aigua, materials de construcció, herbes, terra de conreu, espai de lleure i de treball.
Amb l’expansió del barri del Pont (a l’altra banda del Pont Vell, tal com indica el seu nom), la Rambla es converteix en una mena de columna vertebral del Crevillent que feia temps que havia superat els límits del seu vall i muralla, i esdevé un lloc molt poblat i farcit d’horts, més encara possiblement que la Rambla, més ampla, del poble veí d’Elx.
Les cases de Crevillent situades a la vora del ribàs aboquen les seues façanes posteriors a la Rambla com si foren balconades. Aquestes cases, principalment les del carrer de la Séquia, avui anomenat carrer Llavador (també conegut popularment com a “el carrer dels rics”), que albergaven algunes de les famílies benestants de Crevillent des del segle XIX, estenien el seu espai per la Rambla en forma d’horts fèrtils i exuberants atapeïts de palmeres i de tota mena d’arbrers fruiters dels que es crien a les nostres contrades: magraners, llimoners, tarongers, entre altres.
Aquests horts són llenques de terra més o menys rectangulars que eren la prolongació dels vells casalicis decimonònics dels Magro, dels Quinzets i d’altres famílies adinerades. Estaven delimitats generalment per murs fets d’algepsons i pedres, que li guanyaven terreny al fèrtil llit de la Rambla.
També grups de coves, habitances molt més humils, aprofitaven el vessant de l’altra banda de la Rambla per a arraïmar-se en lleixes i treure així també el cap a aquest espai obert.
Són abundants les fotografies que mostren el paisatge de la Rambla, i són una extensió de les primeres vistes que existeixen del nostre poble fetes per artistes pintors del segle XIX, a semblança de les primeres panoràmiques del poble d’Elx. Ens referim, és clar, a les estampes bellíssimes de Crevillent pintades respectivament per De Villèle i Engalière, cap a 1830 i 1850 respectivament.
De fet, la que considerem que podria ser la primera foto conservada de Crevillent, té com a protagonista la perspectiva dels horts de la Rambla, amb les palmeres i el pont Vell dominant l’escena i amb les restes de la mola, abans imponent, del castell i la torre de l’església vella a l’esquerra, com a teló de fons.
Durant tot el segle XX aquesta vista en concret i tota la Rambla en general seran objectiu preferit dels fotògrafs. Serà retratada des de molts punts de vista i en múltiples ocasions. Aquestes instantànies mostren un paisatge d’una bellesa extraordinària, que, comparat amb el que avui en dia tenim, ens fa ben conscients de quina va ser l’estètica del poble que van habitar els nostres majors i què és el que ens ha quedat de tot allò.
Pont de Jorge Juan (o Pont Nou) i, a mà dreta, veiem la cúpula de l’església de la Santíssima Trinitat.
Als terrenys situats a l’esquerra, posteriorment es va construir la Ciutat Deportiva.
A la dreta de la foto observem l’antiga Fàbrica Gran.
Hort del tio Datilero.
Rambla i, en primer pla, les ximereres de les coves.
Pont de Sant Sebastià o Pont Vell, va ser construït per a facilitar la comunicació amb el barri del Calvari.
