{"id":196,"date":"2025-09-18T08:02:22","date_gmt":"2025-09-18T08:02:22","guid":{"rendered":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/?page_id=196"},"modified":"2026-08-18T10:47:27","modified_gmt":"2026-08-18T10:47:27","slug":"escuela-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/escuela-2\/","title":{"rendered":"Escola"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

L\u2019ESCOLA<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Diuen que la vida d\u2019un poble s\u00f3n els seus xiquets, que s\u00f3n els que li donen dinamisme i els que li garanteixen el futur. I aix\u00ed \u00e9s. La necessitat de transmetre la cultura sempre ha estat una constant en la hist\u00f2ria de la humanitat, des de la m\u00e9s simple de pares a fills a la m\u00e9s complexa a trav\u00e9s dels docents professionals i les Universitats, passant per la seua funci\u00f3 socialitzadora: l\u2019aprenentatge d\u2019oficis i t\u00e8cniques, l\u2019alfabetitzaci\u00f3 i els estudis primaris, secundaris i superiors.<\/p>

L\u2019educaci\u00f3 i l\u2019aprenentatge es veuen com una tasca vital i necess\u00e0ria d\u2019una col\u00b7lectivitat on, en certa forma, tots col\u00b7laboren. No oblidem el dit: \u201cPer educar un xiquet cal una tribu sencera\u201d. A poc a poc, apareixen els centres escolars o escoles com una forma de facilitar i difondre l\u2019aprenentatge dels diversos coneixements propis d\u2019una cultura o societat que estan presents en moltes civilitzacions.<\/p>

De fet, les primeres escoles sobre les quals es\nt\u00e9 const\u00e0ncia s\u00f3n les dels sumeris a l\u2019antiga\nMesopot\u00e0mia fa m\u00e9s de quatre mil anys, les edubba<\/i> o \u201ccasa de les tauletes de fang\u201d on s\u2019ensenyava\nfonamentalment l\u2019art de l\u2019escriptura cune\u00efforme i\nl\u2019aritm\u00e8tica per a la formaci\u00f3 d\u2019escribes que servien als\ntemples i a les cases nobles, les quals es transformen\nposteriorment en centres de saber de les diverses\nbranques del coneixement: bot\u00e0nica, mineralogia,\ngeografia...<\/p>

A les ciutats de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, fonamentalment les d\u2019influ\u00e8ncia atenenca, hi ha diversos tipus d\u2019escoles i el pedagog \u00e9s l\u2019esclau que du els nens a l\u2019escola. A Europa, a l\u2019Edat Mitjana, el vincle entre religi\u00f3 i educaci\u00f3 s\u2019estreny, l\u2019esgl\u00e9sia du les regnes de l\u2019educaci\u00f3 i els monestirs s\u00f3n centres de cultura; sense cap sistema d\u2019escolaritzaci\u00f3, nom\u00e9s els fills de nobles i de fam\u00edlies adinerades tenien acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3.<\/p>

A poc a poc, les ciutats van cobrant m\u00e9s protagonisme i amb elles la necessitat de l\u2019educaci\u00f3, al temps que van creixent i desenvolupant-se les universitats. Posteriorment, el corrent humanista que propicia el Renaixement situa l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a epicentre del saber, al temps que pret\u00e9n educar un \u00e9sser que domine la realitat i la natura sencera, sabent de tot, recuperant l\u2019ideal de savi i saviesa cl\u00e0ssics.<\/p>

La Il\u00b7lustraci\u00f3 al segle XVIII, amb les seues nocions de progr\u00e9s i igualitarisme, est\u00e9n l\u2019educaci\u00f3 a amplis sectors socials fins aleshores exclosos, cam\u00ed que es continua al segle XIX on les lleis de la majoria de pa\u00efsos de l\u2019Occident reconeixen el dret a una educaci\u00f3 b\u00e0sica i marquen els anys d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A<\/p>

A l\u2019Estat Espanyol, la primera llei educativa integral va ser la Llei d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica de 1857, coneguda com a Llei Moyano (promoguda per l\u2019aleshores ministre de Foment Claudio Moyano), que va intentar fer front a l\u2019analfabetisme tan generalitzat que sofria el pa\u00eds, un dels m\u00e9s alts d\u2019Europa. Una llei important que estar\u00e0 vigent m\u00e9s de cent anys (fins al 1970 amb la Llei General d\u2019Educaci\u00f3) amb petites variacions durant els per\u00edodes republicans. Es decreten tres nivells: primari (elemental i superior), secundari i superior.<\/p>\n

Es fixa la universalitat i l\u2019obligatorietat de l\u2019ensenyament elemental (entre 6 i 9 anys) per ambd\u00f3s sexes, gratu\u00eft per als que no pogueren pagar-lo, a c\u00e0rrec dels Ajuntaments i\/o de la iniciativa privada.<\/p>\n

A m\u00e9s, el govern central es va comprometre\na cobrir el manteniment de les escoles p\u00fabliques\ni subvencionar els pobles petits perqu\u00e8 tingueren\nescoles per als xiquets i les xiquetes (separades\nper g\u00e8neres i amb programes educatius distints).\nEs decreta la centralitzaci\u00f3 i la secularitzaci\u00f3, amb\nllibres de text iguals per a totes les prov\u00edncies, i els\nmestres han de passar una s\u00e8rie d\u2019ex\u00e0mens per a\ncertificar els seus coneixements.<\/p>\n

A l\u2019\u00e8poca de la II Rep\u00fablica, l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un dels eixos en els programes dels diferents governs, destacant la lluita contra l\u2019analfabetisme i la creaci\u00f3 d\u2019organismes com la Instituci\u00f3 Lliure d\u2019Ensenyan\u00e7a<\/i>.<\/p>\n

Durant els anys de la dictadura del general Franco, l\u2019escola va ser pe\u00e7a clau per a formar \u201cl\u2019esperit nacional\u201d del nacionalcatolicisme franquista. A m\u00e9s, durant els anys 40 i 50, la mis\u00e8ria regnant a la major part del pa\u00eds fomenta l\u2019analfabetisme amb l\u2019escassa o nul\u00b7la escolaritzaci\u00f3 de molts infants que s\u2019incorporen al m\u00f3n del treball a edats inversemblants.<\/p>\n

La llei d\u2019Educaci\u00f3 del 1945 establia un primer nivell d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria obligat\u00f2ria entre 6 i 10 anys, m\u00e9s un segon nivell especial entre 10 i 12 anys on uns alumnes eren encaminats cap al m\u00f3n del treball i altres iniciaven el denominat Batxillerat Elemental, que durava quatre anys -regulat el 1953 amb la Llei sobre l\u2019Ordenaci\u00f3 de l\u2019Ensenyament Mitj\u00e0-. Despr\u00e9s, els alumnes podien fer els dos cursos del Batxillerat Superior y un curs preuniversitari, denominat PREU<\/i>, si volien anar a la universitat. Tamb\u00e9 cal dir que l\u2019any 1949 va entrar en vigor la llei de Formaci\u00f3 Professional.<\/p>\n

El 1970 es promulga la Llei General d\u2019Educaci\u00f3 (presentada pel ministre Villar Palas\u00ed) on es decreta l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria fins als 14 anys compresos en l\u2019Educaci\u00f3 General B\u00e0sica (EGB). I es podien continuar els estudis mitjan\u00e7ant els tres cursos de Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP) o la Formaci\u00f3 Professional (FP). Per accedir a la universitat s\u2019havia de cursar el Curs d\u2019Orientaci\u00f3 Universit\u00e0ria (COU) i realitzar una prova d\u2019acc\u00e9s: la Selectivitat.<\/p>\n

\u00c9s l\u2019any 1990 quan es promulga una altra llei d\u2019educaci\u00f3: la Llei d\u2019Ordenaci\u00f3 General del Sistema Educatiu (LOGSE) que marca l\u2019edat de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria fins als 16 anys.<\/p>\n

I tornant arrere, cal dir que Crevillent a principis del segle XX \u00e9s una poblaci\u00f3 de poc m\u00e9s de deu mil habitants. L\u2019ensenyament \u00e9s esc\u00e0s i cenyit al primer nivell elemental perqu\u00e8 ben prompte els xiquets treballen ajudant els pares en les faenes agr\u00edcoles, com tamb\u00e9 \u00e9s el cas de les xiquetes que, a m\u00e9s, treballen en les tasques de la casa, en la filassa<\/i> -\u201cel xiquet mena(d)or\u201d- o, fins i tot, a les f\u00e0briques on s\u00f3n un obrer m\u00e9s (un dia, a la f\u00e0brica d\u2019Augusto Mas, alg\u00fa va comentar que en una antiga fotografia estaven els treballadors que s\u2019havien dut els seus fills per a fer-se la foto, per\u00f2 no hi apareixien perqu\u00e8 n\u2019eren fills sin\u00f3 perqu\u00e8 eren igualment treballadors de l\u2019empresa).<\/p>\n

Recordem que, si no es t\u00e9 un visat de pobresa (certificat per l\u2019alcalde i el rector de la parr\u00f2quia corresponent) s\u2019ha d\u2019abonar una quantitat de diners per complementar el sou dels mestres, que \u00e9s bastant baix, i \u00e9s abonat pel Consistori Municipal amb tots els inconvenients que aix\u00f2 comporta com ha quedat en la boca del poble: \u201cpasses m\u00e9s fam que un mestre d\u2019escola\u201d, i que en poblacions com la nostra van intentar alleugerir amb celebracions com \u201cla boleta el queixal\u201d on es lliuraven queviures als mestres, per part dels alumnes, la vespra de la festivitat de Tots Sants.<\/p>\n

Aquest ensenyament elemental inclo\u00efa b\u00e0sicament nocions de lectura, escriptura, principis de gram\u00e0tica castellana, geografia, hist\u00f2ria i aritm\u00e8tica. Les xiquetes rebien nocions de lectura i escriptura, tasques de la llar, higiene i dibuix. I per descomptat doctrina i moral cristiana, inclosa la hist\u00f2ria sagrada.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal dir que no hi ha centres educatius al nostre poble a principis del segle XX i que els alumnes estan en aules habilitades al llarg del temps als carrers Bodega (pronunciat Buega<\/i>), Nou, Sant Miquel, Sant Pasqual, Pilota, Sant Joaquim, etc.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, al llarg del segle XX naixen tres centres educatius que cal mencionar i que suposen una fita en la hist\u00f2ria de l\u2019ensenyament: el Col\u00b7legi Primo de Rivera, inaugurat el 1929, conegut popularment com les \u201cEscoles Noves\u201d (nom que oficialment ha adoptat ara), el Centre de Formaci\u00f3 Professional Canonge Manchon, hereu del Taller-Escola creat el 1945 (el 4t de la prov\u00edncia i el 36\u00e9 de l\u2019Estat Espanyol) i l\u2019Institut d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Maci\u00e0 Abela que, com a Col\u00b7legi Lliure Adaptat adscrit a l\u2019Institut Jorge Juan d\u2019Alacant, imparteix el seu primer curs l\u2019any 1962.<\/p>\n

A banda de les escoles (aules) ubicades en diferents llocs, disseminades pel nucli urb\u00e0, i dels centres escolars, cal evocar la ingent tasca de molts particulars que, sense titulaci\u00f3, han exercit com a mestres de molts alumnes, els quals, despr\u00e9s del seu horari de treball, rebien nocions elementals d\u2019escriptura i les quatre regles de matem\u00e0tiques i que van permetre avan\u00e7ar a centenars de persones dotant-los d\u2019uns coneixements necessaris per a desenvolupar-se en la vida. Tamb\u00e9 cal recordar eixes \u201cguarderies particulars\u201d on eren \u201cdipositats\u201d els xiquets en els seus primers anys de vida conegudes com \u201cescoles de cagons\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, s\u00f3n dignes de mencionar els mestres vocacionals que hem tingut al nostre poble i que han marcat el cor dels seus alumnes al llarg de la hist\u00f2ria. En el seu record aquestes fotografies.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Fer-se una fotografia dels alumnes amb el seu mestre era tot un ritual. Reconeixem D. Isidro Sa\u00f1udo (1) en una fotografia i en una altra D. Alarico L\u00f3pez Teruel (2) amb els seus deixebles.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D. Carlos Garc\u00eda, que va ser objecte d\u2019un homenatge l\u2019any 1928 amb motiu de les bodes d\u2019or en l\u2019ensenya-ment, i D.Jos\u00e9 Salazar.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019educaci\u00f3 i l\u2019aprenentatge es veuen com una tasca vital des de fa quasi dos segles. No obstant, a causa de la prec\u00e0ria situaci\u00f3 econ\u00f2mica familiar, l\u2019assist\u00e8ncia a l\u2019escola es limitava a un temps molt redu\u00eft.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La primera llei educativa de l\u2019Estat Espanyol \u00e9s la denominada llei Moya-no de 1857, segons la qual les escoles estan separades per g\u00e8neres i amb pro-grames educatius distints.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00c9s a partir de 1970 quan les aules podran ser com-partides per xiquets i xi-quetes i des de 1984 ho seran de manera obliga-t\u00f2ria.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Els xiquets m\u00e9s menuts es mesclaven en les denominades \u201cescoles de cagons\u201d (primitives guarderies en cases particulars). Recordem la de la Lola la Carafala (1) i la Pepita Ambit (2), entre altres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El mobiliari de les escoles era bastant auster i b\u00e0sic, i les classes podien tenir m\u00e9s de 40 alumnes per a un \u00fanic mestre que havia d\u2019impartir totes les mat\u00e8ries de diferents nivells, com \u00e9s el cas de D. Joaquin G\u00f3mez Boch (1).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El treball de mestre ha de ser vocacional i aix\u00ed ha es-tat durant molt de temps. Recordem l\u2019esc\u00e0s sou que rebien i que va generar la frase feta \u201cpassar m\u00e9s fam que un mestre d\u2019es-cola\u201d.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El primer centre escolar de Crevillent es va inaugurar el 1929 amb el nom de Primo de Rivera, tamb\u00e9 va rebre el nom de Luis Bello durante la II Rep\u00fablica i ara porta el nom d\u2019Escoles Noves, que \u00e9s la denominaci\u00f3 popular de sempre.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El desaparegut col\u00b7legi dels Arbrets\u201d. Xiquetes jugant, preparades per a un festival escolar i fent manualitats.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les fotografies individuals com a record del curs escolar tamb\u00e9 eren molt t\u00edpiques.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La serietat i\/o l\u2019alegria eren recursos que el bon fot\u00f2graf buscava per immortalitzar un rostre, una situaci\u00f3 que no era habitual; aleshores es feien poques fotos.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Si en el mateix col\u00b7legi hi havia dos o m\u00e9s germans el m\u00e9s normal era fer-se una foto junts.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entre llibres, boles del m\u00f3n, plomes estilogr\u00e0fiques, quaderns i, fins i tot, brodant...<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les fotos escolars s\u00f3n record i testimoni inesborra-ble d\u2019una etapa de la vida decisiva i \u00fanica.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

la escuela Dicen que la vida de un pueblo son sus ni\u00f1os, que son los que le dan vida y los que le garantizan el futuro. Y as\u00ed es. La necesidad de transmitir la cultura siempre ha sido una constante en la historia de la humanidad, desde la m\u00e1s simple de padres a hijos a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"elementor_theme","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-196","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=196"}],"version-history":[{"count":109,"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5268,"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/196\/revisions\/5268"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/imagenescrevillent.enercoop.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}